Una poética de la vocación en Marcel Proust [en línia] <www.fuentesmemoria.fahce.unlp.edu.ar/art_revistas/pr.3379/pr.3379.pdf.> [2 de maig 2011]
Musée d'Orsay: Marcel Proust, l'escriptura i les arts [en línia] <www.musee-orsay.fr/> [2 de maig 2011]
Weimar: Baader [en línia] <http://weimarart.blogspot.com/search/label/Baader> [2 de maig 2011]
International Dada Archive [en línia] <www.lib.uiowa.edu/dada/index.html> [2 de maig 2011]
Project MUSE [en línia] <http://muse.jhu.edu> [2 de maig 2011]
NGA - DADA [en línia] <www.nga.gov> [2 de maig 2011]
Dada movement, Dada art pictures, Neo Dada, Dada Period, Dada history [en línia] <www.arthistoryguide.com> [2 de maig 2011]
TECNICAS DE ESCULTURA I [en línia] <http://exploraciones3d.blogspot.com/2010_03_01_archive.html> [2 de maig 2011]
DADA Companion [en línia] <www.dada-companion.com/baader/collages.php> [2 de maig 2011]
DADA [en línia] <http://faculty.cua.edu/johnsong/hsct101/DADA/dada-intro-2.html> [29 de març 2011]
Marcel Proust [en línia] <www.epdlp.com/escritor.php?id=2170> [29 de març 2011]
A la busca del temps perdut [en línia] </www.solodelibros.es> [29 de març 2011]
lunes, 9 de mayo de 2011
lunes, 4 de abril de 2011
MARCEL PROUST, "manuscrit-galerades" de la Rrecherche
Classificació de l'obra:
Nom: manuscrit de l'obra A la busca del temps perdut
Autor: Marcel Proust
Cronologia: França, 1913-1922
Descripció:
Elements tècnics i formals: és un manuscrit de l'obra A la busca del temps perdut d'alguns dels seus quaderns que utilitzava per escriure que contenen multitud d'informacions sobre la gènesi de l'obra com notes de lectura, esbossos, intensions destinades als diferents personatges de la novel·la, etc.
A la busca del temps perdut és un llarg monòleg interior en primera persona i autobiogràfic, que descriu la vida física i sobretot mental d'un home que es mou entre l'alta societat explorant la ment humana, les motivacions, la conducta irracional per reflexar la realitat humana a través d'una observació minuciosa del comportament de les persones. Es basa en una prolongació de la seva memòria però que no es limita a aportar records per plasmar-los al paper, sinó que analitza, examina, compara amb incertesa i inconstàncies. S'allunya de la raó i la lògica per arribar a trobar les veritats que busca ja que per ell la raó no ha aconseguit l'objectiu de plasmar la realitat, així, es centre en plasmar l'exterior dels personatges encara que no els descrigui fidelment (inventa detalls encara que es basi en personatges reals per imaginar els seus protagonistes).
Context històric:
Marcel Proust és un escriptor francès que va començar la carrera de dret la qual va abandonar per dedicar-se a anar amb l'alta societat i a escriure. Als 35 anys es va convertir en un malalt crònic ja que patia d'asma. Va ser durant aquesta època quan va començar a escriure A la busca del temps perdut.
Altres documents de l'autor relacionats amb l'obra:
Llibretes de notes de l'autor.
Quadern que utilitzava l'autor per escriure.
Esbossos de El tiempo recobrado.
Primera part de A la busca del temps perdut: Per la part de Swann.
Llibres que formen A la busca del temps perdut
A la busca del temps perdut és la conseqüència de les experiències vivides per Marcel Proust on predomina la ficció i la reconstrucció d'aquestes experiències. L'obra està formada per set llibres els quals són producte de la seva maduresa.
1. Per la part de Swann (1913)
És el primer llibre que forma A la busca del temps perdut i que s'estructura en tres capítols:
- Combray: on Proust ens situa en l'espai del narrador i del seu entorn més immediat, la família, i també el domini dels Swann (la burgesia) i el domini dels Guermantes (la noblesa) mitjançant la memòria involuntària.
- L'amor de Swann: Proust reconstrueix els amors de Swann i Odette abans del seu matrimoni i parla sobre el tema de l'amor i la gelosia.
- Noms de pregària: Proust recorda l'efecte que produïen en ell certs noms de llocs i la capacitat que incita a imaginar el lloc en plenitud com Balbec, els camps Elíseos, etc.
En aquest primer volum de A la busca del temps perdut es troba el fragment en el que Proust reviu literalment un episodi de la seva infància mentres menja una madalena mollada en el té. Aquest fet reflecteix el tractament que fa Proust de la memoria involuntària al llarg de tota l'obra.
Tira còmica que explica el moment en què Proust
recorda la infància menjant una madalenta mollada
amb té. Cita aquest moment en la novel·la: " I de
sobte el record sorgeix, aquest gust és el que tenia
el tros de madalenta que la meva tia Leoncia
m'oferia...., els diumenges al matí a Combray."
Imatge de la madalena de gust de llimona i
forma de petxina que menjava Proust.
És en aquesta part Proust també es dedica a relatar els seus llocs favorits on va transcòrrer la seva infància o part d'aquesta. Aquests espais de l'escriptor han passat de reals a literiaris.
Seguidament es mostren algunes imatges de llocs de Combray les quals l'autor fa apareixer en la seva novel·la:
Esglèsia de Saint Hilaire, Combray.
La cita en la novel·la: "Combray, de
lluny....no era més que una esglèsia
que resumia la ciutat, la represntava
i parlava d'ella i per ella en la llunyenia."
Panaderia de Combray on comprava
Proust i on encara es fabriquen les
famoses madalenes que li van provocar
un intens record de la infància.
Façana de la casa de la tia de Proust
situada a Combray on l'escriptor va
viure durant un temps.
És també en aquest volum que Proust es relaciona amb els Swann i els Guermantes així, següidament i mitjançant uns retrats fets mitjançant la novela de Proust, es presenten alguns personatges rellevants de la novela:
Odette Saint - Loup
Albertine Gilbernete
2. A la ombra de les noies en flor (1919)
El segon volum de A la busca del temps perdut s'articula en dos capítols:
- Autor de Mme Swann: ens parla de la iniciació a la ciutat de París i de la figura de Mme Swann.
- Noms de pregària: torna a parlar de Balbec on apareixen les noies en flor que fan referència als amors infantils i altres personatges que pertanyen al món dels Guermantes com per exemple Saint Loup.
3. La part de Guermantes I, II (1920 - 1921)
Aquesta tercera part esta dividida en dos volums i significa el pas de l'adolescència a l'edat madura i la dissolució dels somnis de la joventut:
- I: recull el trasllat del narrador amb una família a París, molt a prop dels Guermantes i parla sobra les sortides i les reunions als salons parisencs en els que en narrador anira completant el seu aprenentatge social d'aquest cercle de persones. Aquest volum acaba amb la malaltia i la mort de la seva avia.
- II: continua explicant els seus progressos de la vida social en què es trop accedint a les reunions més restringides de París a casa dels Guermantes.
4. Sodoma i Gomorra I, II, III (1921 - 1922)
És l'últim volum de A la busca del temps perdut publicat mentre vivia Proust i es basa en l'exploració de l'homosexualitat masculina i femenina:
- I: es centre en el descobriment i l'exploració del món de Sodoma.
- II: es refereix a les últimes relacions del narrador amb el món de París i es centre en la última trobada a casa dels Guermantes.
- III: torna a parlar de Balbec i introdueix el món de Gomorra.
5. La presonera (1923)
Aquest volum és l'últim text corregit per l'autor i el primer publicat després de la mort d'aquest. Després de l'exploració i la conquista del món social, queda per viure l'experiència amorosa. El volum de La presonera relata la relació del narrador amb Albertine a la qual manté presonera a casa seva, vigilant les seves idees, ja que la única solució davant la gelosia és el segrest de la noia.
6. La fugitiva (1925)
Aquest volum s'estructura en tres seccions:
- la primera recull els intents del narrador perquè Albertine retorni a París, recorre a la meditació de Saint Loup que li donarà noticies sobre la vida de la noia i acaba amb la mort de la jove.
- durant la segona part el narrador busca en el passat les evidències de les traïcions d' Albertine.
- la tercera part el narrador viatja a Venècia a l'enterro de la jove i mostra el dolor provocat per la pèrdua d'un ésser estimat.
7. El temps retrobat (1927)
L'últim volum conté alguns dels paisatges més antics de A la busca del temps perdut que van ser redactats al mateix temps de l'obertura del llibre i són precisament aquells que tanquen l'obra. A aquestes explicacions se l'hi afegeixen alguns capítols sobre la guerra, capítols que no estaven previstos en el projecte inicial i que donen una tonalitat dramàtica mitjançant el tema de la pèrdua i la desaparició de tot un món amb el qual Proust pensava tancar la seva novel·la.
Estructura de A la busca del temps perdut
Proust desenvolupa una obra que contínuament s'expandeix ja que va afegint episodis i remodelacions dels textos que ja estaven redactats. Aquestes successives remodelacions i recomposicions que tenien les seves obres no alteraven el projecte inicial sinó que l'enriquien i reforçaven creuant idees i relligant diferents parts del conjunt. Proust corregia els textos i els ampliava enganxant-los en les pàgines ja escrites formant així una mena de collage. Aquests construccions s'apartaven del discurs narratiu tradicional de la època.
Manuscrits de Marcel Proust amb fragments afegits a paràgrafs ja existens i formant un collage.
Moltes de les anotacions des feia en llibretes molt desordenades com les que veiem a continuació en les imatges:
JOHANNES BAADER, Gran Plasto-Dio-Dada-Drama
Classificació de l'obra:
Nom: Gran Plasto-Dio-Dada-Drama
Autor: Johannes Baader
Cronologia: Berlín,1920
Johannes Baader
Descripció:
Elements tècnics i formals: és una obra tridimensional composta de diferents elements trobats com diaris, fragments, etiquetes, cartes, un maniquí, etc. que simbolitza la grandària i la caiguda d'Alemanya.
Context històric: Johannes Baader, després d'estudiar arquitectura, es va introduir en el cercle dadaisa de Berlín. El dadaisme és un moviment cultural que s'oposa al concepte de raó i lògica, així es rebel·la en contra de les conversions literàries i artístiques. Existeixen diferents tècniques per portar-l'ho a terme com el fotomuntatge, el collage, unió d'elements, fotografia, tipografia, etc.
Altres obres de l'autor:
Altres obres de l'autor:
Muntatge fotogràfic i collage de l'autor del llibre "Fourteen Letters of Christ" a casa seva (1920).
Primera Fira Internacional Dada
Aqueta obra es va exposar a la Primera Fira Internacional Dada a Berlín l'any 1920 amb un conjunt d'altres obres les quals totes seguient la corrent artística dadaista.
Segons la Portada del Catàleg de la fira l'exposició es va dur a terme a la galeria d'art Dr. Otto Burchard's Berlin.
La tècnica del collage
El collage és una tècnica artística que consisteix en sobreposar elements diversos per crear un element unificat, ja que coller del francés vol dir enganxar. Per exemple, un collage es pot compondre amb fotografies, fusta, pell, diaris, revistes, objectes de l'ús cotidià, etc.
Es creu que Picasso va ser qui va inventar el collage l'any 1912 amb la seva pintura Naturalesa morta amb cadira de reixa on va enganxar fotografies i un reixa a la pintura, pero hi va haver un altre artista que amb molt poca diferència de temps va incorporar a les seves obres retalls de paper pintat comercial que imitava la fusta: Tete de femme. Així, els dos van començar a enganxar retalls de diaris o revistes, etiquetes de licors o cigarros a les seves pintures.
Va sorgir un altre tipus de collage anomenat fotomontatge que es basava en combinar la fotografia i la tipografia impresa del qual els dadaistes se'n consideren els inventors.
El collage va portar a un principi o tècnica creada per Marcel Duchamp que deia que l'objecte trobat, segons el qual qualsevol cosa que un artista elegeixi és vista com art, desde una pedra que et crida l'atenció en un camí fins a una imatge que t'agrada en una revista.
Aqueta obra es va exposar a la Primera Fira Internacional Dada a Berlín l'any 1920 amb un conjunt d'altres obres les quals totes seguient la corrent artística dadaista.
Segons la Portada del Catàleg de la fira l'exposició es va dur a terme a la galeria d'art Dr. Otto Burchard's Berlin.
Portada del catàleg de la Primera Fira Internacional
Dada dissenyada per John Heartfield i Wieland
Herzfelde.
Interior de la fira on espectadors observen les obres
dadaistes.
Una de les obres que forment part de la
fira de Berlín que mostra un militar
amb cap de porc i embolicat amb una
cinta que posa: "Vinc del cel, del cel
que està amunt".
Altres obres dadaistes
Ilya Sdanevich, Soiré du coeru a barbe, 1923.
Dadaist against Weimar
Hannah Höch, Cut with the Kitchen Knife
Dada Through the Last Weimar Beer-Belly
Cultural Epoch of Germany, 1919
Johannes Baader i Raoul Housmann. Poscard,
Club Dada Berlín, 1919.
La tècnica del collage
El collage és una tècnica artística que consisteix en sobreposar elements diversos per crear un element unificat, ja que coller del francés vol dir enganxar. Per exemple, un collage es pot compondre amb fotografies, fusta, pell, diaris, revistes, objectes de l'ús cotidià, etc.
Es creu que Picasso va ser qui va inventar el collage l'any 1912 amb la seva pintura Naturalesa morta amb cadira de reixa on va enganxar fotografies i un reixa a la pintura, pero hi va haver un altre artista que amb molt poca diferència de temps va incorporar a les seves obres retalls de paper pintat comercial que imitava la fusta: Tete de femme. Així, els dos van començar a enganxar retalls de diaris o revistes, etiquetes de licors o cigarros a les seves pintures.
Va sorgir un altre tipus de collage anomenat fotomontatge que es basava en combinar la fotografia i la tipografia impresa del qual els dadaistes se'n consideren els inventors.
El collage va portar a un principi o tècnica creada per Marcel Duchamp que deia que l'objecte trobat, segons el qual qualsevol cosa que un artista elegeixi és vista com art, desde una pedra que et crida l'atenció en un camí fins a una imatge que t'agrada en una revista.
Guitarra de Picasso feta de cartró, paper, corda i fil,
materials que ajuntats formen una escultura/collage.
Obra de Picasso on s'hi representa una guitarra feta
mitjançant paper, paper amb textures i retalls.
Palau ideal, Ferdinand Cheval (1836 - 1924)
Ferdinand Cheval va ser un carter francés que va invertir 33 anys de la seva vida a construir un Palau Ideal mitjançant pedres i objectes que recollia del terra. La idea va sorgir quant es trobar una pedra la forma de la qual el va inspirar i així, el dia següent va tornar al mateix lloc a recollir-ne més. Durant els 33 anys posteriors Ferdinand va aprofitar el recorregut de carter per recollir les pedres i transportar-les. A partir de tot el material recolli, no només pedres va construir el castell.
Imatge del Palau ideal
Suscribirse a:
Entradas (Atom)